machinima by Gerard Saura

En els últims anys hem assistit a una revolució en la producció domèstica audiovisual. Aquesta revolució no és només tecnològica, cada cop tenim accés a més i millors mitjans per a produir tot tipus de productes audiovisuals, sinó també conceptual, doncs s’està imposant cada cop més una forma de treball col·laboratiu en xarxa.
Han aparegut noves produccions audiovisuals, com els machinima, que són produccions audiovisuals generades a partir del motor gràfic d’alguns videojocs. Són peces audiovisuals de contingut lineal, amb format de curtmetratge, fetes amb escenaris, personatges, textures, situacions i d’altres elements de videojocs.
El primer machinima va ser Diary of a Camper (1996) realitzat a partir del videojoc Quake. Actualment és un gènere en expansió, inclús amb festivals monotemàtics com el New York Machinima Film Festival, i són presents en diferents tipus de festivals i mostres de curtmetratges i art multimèdia i audiovisual.
www.machinima.org
www.machinima.com

Digital Natives / Digital Immigrants by Gerard Saura

La revolució tecnològica que vivim des de les darreres dècades del segle XX ha provocat un canvi radical en les formes en que ens comuniquem i ens relacionem. Les generacions que han nascut i crescut envoltats d’aquestes noves tecnologies, identificats per Marc Prensky com a digital natives, tenen diferents formes de pensar i de processar la informació que aquelles generacions nascudes posteriorment, digital immigrants, que han hagut de aprendre a utilitzar aquestes noves tecnologies.
Prensky fa una analogia amb l’adaptació cultural que ha de realitzar un immigrant a un nou país d’origen, pot adaptar-se plenament a aquest nou país, però sempre mantindrà el seu accent a l’hora de parlar el nou idioma après. El seu fill però, nascut ja a una nova societat, hi estarà plenament integrat.
En l’actualitat les nostres aules es veuen poblades d’estudiants natius, i alhora de professors immigrants en noves tecnologies; els estudiants han canviat radicalment, i això hauria de comportar un gran esforç d’adaptació de la comunitat docent per adaptar-se a una nova metodologia. Es fa necessari transformar les aules en comunitats d’aprenentatge per afavorir la creació d’un coneixement individual en base a la creació d’un esforç col·lectiu de comprensió.

Els videjocs com a eina educativa per Gerard Saura

Tradicionalment el concepte de joc ha estat entès com a una valuosa eina pedagògica; ningú discuteix el important paper del joc en la construcció de la personalitat i el desenvolupament de la pròpia personalitat. El joc a l’era de la informació també s’ha digitalitzat; però pràcticament des de el moment de la seva aparició la gran expansió dels videojocs ha anat acompanyada d’una visió negativa dels mateixos; existeix una “mite violent” que entén els videojocs com a perjudicials, i estableix una relació directa entre la agressió social i la violència als videojocs. El reconeixement dels videojocs com a eina d’aprenentatge encarà té un llarg camí per recórrer, però el cert és que és la pròpia interactivitat dels videojocs allò que ens ensenya a jugar, per jugar a un videojoc n’has d’aprendre, aprendre a jugar significa aprendre a ser autodidacta. Els videojocs ajuden a millorar l’autoestima i a establir noves relacions socials.

VIDEOGAMES by Gerard Saura

Un videojoc és una forma d’oci narratiu , on allò que defineix l’experiència és la interactivitat. A diferencia d’un altre producte audiovisual, un videojoc es basa en la competició i el control., així doncs cada videojoc manté un equilibri variable entre el component competitiu i el component narratiu. La història que explica un videojoc o fil narratiu pot contraposar-se a la jugabilitat del joc. Analitzant les característiques formals d’alguns videojocs s’ha parlat del FDS (“frustrated director syndrome”).
Un interessant documental The king of Kong ens ha mostrat l’afició que poden arribar a generar alguns videojocs, en aquest cas videojocs clàssics dels anys 80.

http://biboz.net/juegos/donkey-kong/

Los videojuegos (Miguel)

Existen muchas definiciones y opiniones sobre los videojuegos....según muchos estudios, el videojuego debe expresar 3 ingredientes fundamentales: narración, competición y control.

Hemos aprendido que se divide a las persona en dos grandes grupos seggún el tiempo que aplicamos a jugar, dividiendose en dos grupos:

- HARDCORE GAMES: son auellas personas que juegan muchisimo, estan muy viciadas, normalmente se trata de videojuegos de pantallas largas y gran nivel.

- CASUAL GAMES: hace referencia a la gente que juega casualmente, normalmente juegos prácticos de pantallas cortas y juegos de pantalla.

Hemos podido observar asta que punto la gente llega a un extremo a mi parecer excesivo, por ejemplo el video de DONKEY KONG.

http://es.youtube.com/watch?v=V0t7MbeKVH8

El límit dels vedeojocs (Sònia Ventosa)

Els videojocs ens atreuen perquè omplen el nostre temps

d'oci i alhora ens diverteixen. La característica fonamental dels videojocs és que ens expliquen una història en la que podem interactuar, on adoptem un rol dins d'aquesta història. Les tres característiques del videojoc que els fa que ens agradi jugar són la narració, el control i la competició.

Saber com ocupar el nostre temps d'oci de manera divertida és un aspecte molt important per a les persones per a desenvolupar-se socialment dins de la societat. Els elements en que ocupem el nostre temps d'oci ens defineix com a persones dins d'un context o un altre. Ens dóna prestigi o ens el treu. Aquest motiu, i l'element de competitivitat que tenen els videojocs, junt amb que aquest també és un tret que dóna importància la nostre societat pot fer que alguns jugadors passin el límit que separa jugar als videojocs com a plaer per ocupar el temps d'oci i es converteixin en uns grans FRQUIS dominats per la competitivitat obsesionats en demostrar-se a sí mateixos i als altres que són els millors en alguna cosa, ocupant això la major part del temps. Però si no hi haguessin els videojocs, aquestes persones trobarien altres motius, per a ser friquis? Possiblement si.

Els videojocs (Raquel Trillo)

El videojoc és un oci narratiu, com la literatura o el cinema. Ens explica una historia amb ambientacions basades en la narració que permet crear una imatge. A més de la narració, el videojoc també es compón de competició i control.

Hi ha diferents tipus de videojocs els quals van destinats a diferents públics. Podrien considerar-se els casual gamers i els hardcore gamers com els més usuals. Però a part de l'oci comú que se li dóna als videojocs, aquest món també pot arrivar a extrems més amplis. Cal mencionar el cas del Donkey Kong com a un clar exemple de la complexitat i la polèmica que s'hi pot veure involucrada per part de certs individus.

http://es.youtube.com/watch?v=YPLjXjObEms