machinima by Gerard Saura

En els últims anys hem assistit a una revolució en la producció domèstica audiovisual. Aquesta revolució no és només tecnològica, cada cop tenim accés a més i millors mitjans per a produir tot tipus de productes audiovisuals, sinó també conceptual, doncs s’està imposant cada cop més una forma de treball col·laboratiu en xarxa.
Han aparegut noves produccions audiovisuals, com els machinima, que són produccions audiovisuals generades a partir del motor gràfic d’alguns videojocs. Són peces audiovisuals de contingut lineal, amb format de curtmetratge, fetes amb escenaris, personatges, textures, situacions i d’altres elements de videojocs.
El primer machinima va ser Diary of a Camper (1996) realitzat a partir del videojoc Quake. Actualment és un gènere en expansió, inclús amb festivals monotemàtics com el New York Machinima Film Festival, i són presents en diferents tipus de festivals i mostres de curtmetratges i art multimèdia i audiovisual.
www.machinima.org
www.machinima.com

Digital Natives / Digital Immigrants by Gerard Saura

La revolució tecnològica que vivim des de les darreres dècades del segle XX ha provocat un canvi radical en les formes en que ens comuniquem i ens relacionem. Les generacions que han nascut i crescut envoltats d’aquestes noves tecnologies, identificats per Marc Prensky com a digital natives, tenen diferents formes de pensar i de processar la informació que aquelles generacions nascudes posteriorment, digital immigrants, que han hagut de aprendre a utilitzar aquestes noves tecnologies.
Prensky fa una analogia amb l’adaptació cultural que ha de realitzar un immigrant a un nou país d’origen, pot adaptar-se plenament a aquest nou país, però sempre mantindrà el seu accent a l’hora de parlar el nou idioma après. El seu fill però, nascut ja a una nova societat, hi estarà plenament integrat.
En l’actualitat les nostres aules es veuen poblades d’estudiants natius, i alhora de professors immigrants en noves tecnologies; els estudiants han canviat radicalment, i això hauria de comportar un gran esforç d’adaptació de la comunitat docent per adaptar-se a una nova metodologia. Es fa necessari transformar les aules en comunitats d’aprenentatge per afavorir la creació d’un coneixement individual en base a la creació d’un esforç col·lectiu de comprensió.

Els videjocs com a eina educativa per Gerard Saura

Tradicionalment el concepte de joc ha estat entès com a una valuosa eina pedagògica; ningú discuteix el important paper del joc en la construcció de la personalitat i el desenvolupament de la pròpia personalitat. El joc a l’era de la informació també s’ha digitalitzat; però pràcticament des de el moment de la seva aparició la gran expansió dels videojocs ha anat acompanyada d’una visió negativa dels mateixos; existeix una “mite violent” que entén els videojocs com a perjudicials, i estableix una relació directa entre la agressió social i la violència als videojocs. El reconeixement dels videojocs com a eina d’aprenentatge encarà té un llarg camí per recórrer, però el cert és que és la pròpia interactivitat dels videojocs allò que ens ensenya a jugar, per jugar a un videojoc n’has d’aprendre, aprendre a jugar significa aprendre a ser autodidacta. Els videojocs ajuden a millorar l’autoestima i a establir noves relacions socials.

VIDEOGAMES by Gerard Saura

Un videojoc és una forma d’oci narratiu , on allò que defineix l’experiència és la interactivitat. A diferencia d’un altre producte audiovisual, un videojoc es basa en la competició i el control., així doncs cada videojoc manté un equilibri variable entre el component competitiu i el component narratiu. La història que explica un videojoc o fil narratiu pot contraposar-se a la jugabilitat del joc. Analitzant les característiques formals d’alguns videojocs s’ha parlat del FDS (“frustrated director syndrome”).
Un interessant documental The king of Kong ens ha mostrat l’afició que poden arribar a generar alguns videojocs, en aquest cas videojocs clàssics dels anys 80.

http://biboz.net/juegos/donkey-kong/

Los videojuegos (Miguel)

Existen muchas definiciones y opiniones sobre los videojuegos....según muchos estudios, el videojuego debe expresar 3 ingredientes fundamentales: narración, competición y control.

Hemos aprendido que se divide a las persona en dos grandes grupos seggún el tiempo que aplicamos a jugar, dividiendose en dos grupos:

- HARDCORE GAMES: son auellas personas que juegan muchisimo, estan muy viciadas, normalmente se trata de videojuegos de pantallas largas y gran nivel.

- CASUAL GAMES: hace referencia a la gente que juega casualmente, normalmente juegos prácticos de pantallas cortas y juegos de pantalla.

Hemos podido observar asta que punto la gente llega a un extremo a mi parecer excesivo, por ejemplo el video de DONKEY KONG.

http://es.youtube.com/watch?v=V0t7MbeKVH8

El límit dels vedeojocs (Sònia Ventosa)

Els videojocs ens atreuen perquè omplen el nostre temps

d'oci i alhora ens diverteixen. La característica fonamental dels videojocs és que ens expliquen una història en la que podem interactuar, on adoptem un rol dins d'aquesta història. Les tres característiques del videojoc que els fa que ens agradi jugar són la narració, el control i la competició.

Saber com ocupar el nostre temps d'oci de manera divertida és un aspecte molt important per a les persones per a desenvolupar-se socialment dins de la societat. Els elements en que ocupem el nostre temps d'oci ens defineix com a persones dins d'un context o un altre. Ens dóna prestigi o ens el treu. Aquest motiu, i l'element de competitivitat que tenen els videojocs, junt amb que aquest també és un tret que dóna importància la nostre societat pot fer que alguns jugadors passin el límit que separa jugar als videojocs com a plaer per ocupar el temps d'oci i es converteixin en uns grans FRQUIS dominats per la competitivitat obsesionats en demostrar-se a sí mateixos i als altres que són els millors en alguna cosa, ocupant això la major part del temps. Però si no hi haguessin els videojocs, aquestes persones trobarien altres motius, per a ser friquis? Possiblement si.

Els videojocs (Raquel Trillo)

El videojoc és un oci narratiu, com la literatura o el cinema. Ens explica una historia amb ambientacions basades en la narració que permet crear una imatge. A més de la narració, el videojoc també es compón de competició i control.

Hi ha diferents tipus de videojocs els quals van destinats a diferents públics. Podrien considerar-se els casual gamers i els hardcore gamers com els més usuals. Però a part de l'oci comú que se li dóna als videojocs, aquest món també pot arrivar a extrems més amplis. Cal mencionar el cas del Donkey Kong com a un clar exemple de la complexitat i la polèmica que s'hi pot veure involucrada per part de certs individus.

http://es.youtube.com/watch?v=YPLjXjObEms

Los videojuegos (Silvia Sentís)

Cuando hablamos de videojuegos estamos hablando de ocio narrativo, donde se explica una historia en la cual, el jugador adopta un rol dentro de la misma.

A la hora de diseñar un videojuego intervienen cuatro factores: el rol, la ambientación, la jugabilidad y la narrativa. La jugabilidad depende de tres elementos; exige unas acciones por parte del personaje, ha de tener competición y cierta parte de control por parte del jugador.

Los videojuegos: aprendizaje o violencia? WEB 2.0 (Miguel)

Nadie pone en duda, a estas alturas, que el juego es una herramienta de aprendizaje social y cultural sobre todo en las etapas relacionadas con la infancia. Pero son muchas todavia los que ven en el juego digital, el videojuego, como un extraño, como una amenaza que fomenta la violencia y el aislamiento social.

En cuanto al término web 2.0, nos referimos a una serie de aplicaciones y páginas de internet que utilizan la inteligencia colectiva para proporcionar servicios interactivos en red dando al usuario un control de todos sus datos.

Aprenent Jugant (Raquel Trillo)

El joc té un caràcter universal que comença a desenvolupar-se des de l'infància. El joc és fonamental per a la construcció de l'individu. Un joc és una activitat d'oci però que també es pot integrar dins de l'educació. Els jocs han anat evolucionant i, actualment, els adolescents han passat del joc tradicional al videojoc. Els videojocs formen part de la cultura actual la qual és cada cop més digital. Com es va fer amb els jocs tradicionals, els videojocs també són aptes com a eines educatives per diverses raons. Per exemple, són molt atractius, dissimulen les classes rigides i poden disminuir les situacions d'estrès dins de l'aula.

Aprenentatge a través del joc (Sònia Ventosa)

A partir del joc, les persones anem aprenent i entenent les coses que ens envolten. El joc, quan som petits, ens permet entendre, experimentar la realitat dels adults. Ens permet socialitzar-nos i anar acceptant, creant i canviant normes a partir dels diferents jocs que compartim amb els altres.
Els jocs digitals, al igual que els jocs tradicionals, també permeten als joves realitzar un aprenentatge social i cultural. Jugar, tant amb jocs tradicionals o videojocs, és una activitat que reforça els vincles socials i la pròpia autoestima. Els videojocs milloren la qualitat de les nostres relacions socials al permetre espais de distensió i plaer.
Els videojocs et permeten experimentar la realitat, els sentiments... d'una forma que la realitat no virtual no permet fer.

El juego (Silvia Sentís)

El juego ha existido desde que el hombre existe. Surge como una necesidad de obtener placer; se aleja de lo cotidiano, de la rutina diaria. También surge como un acto libre, cuya motivación es descubrir y explorar.

Los videojuegos surgen como una adaptación más de la vida cotidiana, desarrollándose con las tecnologías digitales. En contra de los mitos creados a su alrededor, podemos decir que los videojuegos intervienen en la socialización, ayudan a tener una representación simbólica de la realidad y colaboran a crear y fomentar unas reglas y normas a cumplir.

El gran cambio (Silvia Sentís)

Digital Natives hace referencia a las nuevas generaciones que han crecido, se han desarrollado y, sobre todo se han comunicado con las tecnologías digitales.

Esta manera de nuevas comunicaciones produce un gran cambio, a mi modo de ver, en el sentido de que:

Las formas de comunicación anteriores a estas generaciones eran más pasivas: prensa radio televisión,… eran una manera de recibir información sin tener la posibilidad de respuesta. Sin embargo, el gran cambio que se produce con la Net-generation es la posibilidad de retroalimentación que hay en esta cadena: la información nos viene dada, pero a la vez, podemos responder a ella (intercomunicarnos), podemos extender el campo de usuarios hasta límites insospechados (mediante blogs, webcams, o xarxes “peer to peer”,…).
Es la primera vez en la que el cliente o usuario va por delante del servicio prestado, demandando nuevas necesidades y aumentando la velocidad de desarrollo de estas tecnologías.
Son una herramienta muy importante para el grupo de jóvenes y adolescentes debido a su dinamismo, a la sincronización de la comunicación, al número de gente a la que puede llegar,…
También, y sobre todo, en referencia al grupo adolescente, es que permite una forma de expresión, para lo cual no se requieren habilidades sociales, por lo que su acceso no queda restringido a “los más graciosos, los más guapos, los más abiertos del grupo,,,,,” Es esta la vertiente quizás más fascinante para hacer este curso y para conocer más a estos jóvenes que expresan su mundo mediante estas tecnologías digitales.

Societat Digital:una nova forma de socialització i aprenentatge (Sònia Ventosa)

Els adolescents i joves d’avui representen la primera generació que ha crescut amb les tecnologies digitals. Els ordinadors, els videojocs, les càmeres de vídeo digital, els telèfons mòbils, els reproductors MP3 i els SMS formen part de la seva quotidianitat. Per això aquest adolescents formen l'anomenat Digital Native, persones que han naascuts rodejats de tecnologia digital.

Aquesta nova generació a més d'anar canviant tant la forma com la quantitat de relacions socials a través dels mitjans de comunicació digitals com els blogs, wepcams, mòbils.... també està modificant el concepte d'oci.

Mitjançant internet, els adolescents creen comunitats virtuals on comparteixen interessos, coneixenents, es resolen dubtes, inquietuts...que els proporciones oportunitats de socialització més enllà de les que permet un l'espai físic i inmediat. Per poder compartir coneixements, inquietuts... a internet es creen espais on les persones poguem comunicar-nos i compartir informació com ara la Wiki, que la seva finalitat és permetre que varis usuaris puguin crear pàgines web sobre un mateix tema, el Twitter una red social que permet enviar micro-posts per explicar què és el qué estàs fent en cada moment...

Les tecnologies digitals afavoreixen l'aprenentatge significatiu fent que les persones busquem i construim aprenentatges a partir dels nostres coneixements previs, la nostra experiència, els nostres sentiments, ... millorant així els nostres coneixements sobre el que ens envolta i ens interessa.